22 de desembre 2007

Els amics del dojo




Zazen. Tan sols deixar passar les estacions, sense moure's. Pas bouger.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com us he enyorat a tots ... sobretot la nit de cap d'any.
Quan ens trobavem a les altes dunes del desert del Sahara i vam fer zazen, asseguts sobre l'inmensitat del mar de sorra, encarats cap al sol de ponent, vam fusionarnos en la força universal que ens uneix, i em vaig sentir acompanyat de tots vosaltres mentre deixavem passar, mentre el sól baixava en la llunyania i alhora tant penetrant. I mentre la calor i lluentor d'aquest desert, anava deixant pas al fred i foscor estant sobre la nostra duna, en el nostre zazen universal, tot es fusionava, tot l'univers esdevenia una única eséncia, que a mi m'omplia de sentiment, intens, indescriptible. L'experiència del zazen tuareg (el cap cobert amb el típic turbant blau dels tuaregs) va suposar un abans i un después en el nostre viatge.
Gassho

garfield ha dit...

Quines fotos més boniques, no em canso de mirarles.