Dissabte al matí. Quina mandra, quina mandra, quina mandra...no, no hi vaig...amb el fred que fa, un dissabte, per anar a fer qui sap què, amb estudiants de Medi Natural. Quin pal! Dos quarts de set, les set, un quart de vuit. Prou!, em llevo. I aquest petit esforç m'ha compensat amb un dia molt simpàtic. Al menys he utilitzat el martell, i les laminacions encreuades del Bundsandstein són espectaculars!Dissabte a la tarda, intèrvals amb la Laura, Sen Yu, cervesa amb la Raquel. Les nou del vespre. Apareix l'estrella de la Marion, i a trio, tornem al mateix restaurant de divendres a la nit on, amb en Jordi i la Conxa, vam compartir les opinions sobre el Rei de los Monos. Avuí també arròs amb verdures, boníssim; y el vino que no falte. I de nou, explico "la història". Raquel, Mariona, gràcies, gràcies, gràcies; per donar-me moment com els d'ahir en els que em sento visquent l'aqui i l'ara. Perquè les nostres trobades sempre son entranyables. Marioneta, només dir que estamos ahi i que encara que tu saps, de vegades que algú altre hi posi paraules facil.lita ordenar les idees. Y tu, Raquel, créate un bonita realidad, quieres? (dijo ella...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada