Quantes vegades et vaig dir que confiava en el teu destí com a ballarina. Potser no és París, però a Catalunya tenim sol, què carai! Fa més de 12 anys que savia que un dia com avui arribaria: que penjaria un cartell de la meva estimada amiga Maria, que et veuria anar d'un escenari a un altre. Ets una clara mostra que voler és poder Maria, i només per això, gassho! Tornàvem del viatge a Suècia i ens vam aturar una setmana a París, al Febrer del 1995. Vam parlar dels somnis de futur, recordes? Jo ho recordo perfectament, feia un fred terrible! I tu, amb espurnes als ulls, em vas dir que el teu somni era ballar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada