05 de desembre 2007

Vespres a l'Ifremer

Intento, intento penjar una imatge en aquest coi de blog però avui no sé què passa que es penja l'ordinador. Això és una prova. Com tots els fenòmens. De mantenir-se sense objectiu, deixant passar, i sobretot: AQUI I ARA.
Segueixo intentant...i res. Quina paradoxa, intento i res...Intento no pensar que aquest agent secret està torrat. Més de les deu de la nit i encara estem a l'Ifremer. És més que evident que és un exagerat amb la feina. Merda!, ja li he trobat el primer defecte!!! I ell, amb tota la barra del mon, acaba d'aparèixer al meu despatx dient...hola...tu me connais bien, quand je dis 5 minuts ça veut dire plus d'une heure...Aha!, coi d'homes enganxats a la feina. Coi d'Agent Secret! Sort que el jazz m'acompanya sempre.
Però al menys ha parat de treballar!!! Me l'emporto de nou a la nostra història, per unes hores, a la seva caseta enmig del camp de Bretanya, a LocMaria.