Un govern semi-d’esquerres, per dir-ho d’alguna manera, ha calgut que pujés a la presidencia de la Generalitat Catalana per dir-te, sense cap tipus de carisma, bon treball!Tú, que t’agrada col.leccionar, ja tens una medalla de plata. I el primer que has fet amb ella és regalar-me quelcom d’important: dir-me filla. A aquestes alçades queda imprès en el nostre currículum ocult que el que s’assembla més a una filla sóc jo per tú i el que es deu assemblar més a la figura del pare per mi ets tú, Javi. D’alguna manera això ho savíem, però cap dels dos ho havia traduït al llenguatge de les paraules. I ho has dit davant del teu fill de sang que, si més no, s’ha convertit en una mena de germà de paraula. Dono gràcies doncs en Francesc Macià, per haver-li donat indirectament el seu nom a la teva medalla, per haver-me apremiat també a mí, amb un pare sindicalista. Queda sols dir, aleshores, ¡manos a la obra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada