30 de novembre 2009
Cròniques desde l'exil·li (arrivée sur Brest)
Ha sortit el sol, només quan aterrava. I prou, a la que sortia per la porta d'arrivées patacada de vent polar. Cel gris. Arribar a casa la Marga ha estat un punt a favor. Sortir a corre-cuita abans que tanquin les botigues (per Déu, a les 7 tot xapat!!!) i trobar aquella on jo comprava fa dos anys m'ha pujat la moral. El piset de la Marga està al costat del centre, és acollidor, i té tot el que es pot necessitar a l'exil·li. Pas mal. Però ara el que em vindria de gust és fer una birra amb vosaltres i fumar-me un cigarro sense congelar-me sencera...(Touriño, Fin).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ànims i bufandes! mica en mica tot anirà agafant aires de normalitat i no d'amputació per congelació, és només qüestió de temps.
Per aquí baix també et trobem a faltar. Ara estiro els peus i no hi trobo el teu 36 (per dir algu).
Almenys una bona notícia, el bloc torna a fer xup xup. Esperem noves entregues.
Abraçades immenses!
Publica un comentari a l'entrada