Per què els aconteixements em porten a la Bretanya? Carai, no sé la resposta. Després de dos mesos de vertigen no he tingut temps per...què sé jo, aborrir-me...? Ni descansar, ni volar amb els meus. Serà perquè...tinc clar que vull continuar amb aquesta professió que a destemps et porta amunt i avall, encara que no ho volguem? Em fa una mandra mortal. La falta de cafès de Geologia, Farmàcia a l'hora de dinar, les cereses a La Violeta, volar a Navas amb aroma a plàtan, el fred i la rata mentre em penjo a Cronopis, veure com agafeu embranzida, com en Guiu comença a caminar, com la Sabina li surten les dents, com les termites em devoren el sostre...és una llista massa larga, potser la Bretanya és un suicidi!!!Aixs!!! Si demà fa sol a Brest penso cridar "You can get it if you really want" quan baixi de l'avió. Vaig a dormir, a veure si l'apatia s'enganxa al coixí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada