Cròniques de l'exil·li (l'agent secret)

La trobada amb l'agent secret va ser prou curiosa. Tensió durants uns segons, ecs, no em sortia la veu, fins que vaig optar per la via fàcil: actitud xunga de fotre-me'n d'ell. Em va preguntar si volia anar a fumar (sempre vull). Mentre ens congelavem em va fotre un rotllo sobre la seva Tesi i jo li vaig tornar la pilota. Però el maleït no em va deixar anar, em va fer anar al seu despatx a ensenyar-me la seva feina, a parlar de feina, de fórmules idiotes. La situació em va permetre posicionar-me per davant, me ne'n cardo d'algú que només parla de feina. I a sobre, ell es pensa que en sé més que ell i no para de fer-me preguntes com si jo fós catadràtica en CPTs...jajaja...i avui ha tornat al meu despatx retraient-me (de conya) que me ne'n fotia d'ell...jajaja...sincerament...té raó. Però el cabronàs em cau bé, és un paio simpàtic. Estic curada, no us penseu que perdré el cul, aquesta vegada. Potser ho faré per algú altre (les últimes incursions indiquen que no he superat del tot la faceta sara-és-capaç-de-fliparse-per-un-tio)però no per ell.
I vaja, ara que el tema més calent em demostra que estic molt rebé, només em queda acostumar-me a la pluja horitzontal, al vent horrorós, a treballar enmig de camps de vaques i no tenir carnet de conduir, i passar-me el dia amb pantalles de fortran modelitzant...Ja estic a full. Per Déu, aquest home em cremarà les neurones...
L'apartament està molt bé, no té termites i no fa fred, només li cal la rentadora secadora, sense la qual jo no puc viure. Ah, aquí em sento pija, vull tenir confort...no sé què m'està passant...De fet sí que ho sé, estic en estat de shock...