Una pujada pedregosa, fan mal els turmells, sobretot el dret, el que em recorda els traumes infantil, collons! Ja, ja ho sé, els camins mai s'acaben, però vull fer el cim per veure les vistes. Tenir la prespectiva, per planejar futures ascensions. Com cansa això de la tesi, sobretot la recta final, quin conyasso, i jo que podria estar en una platja paradisíaca com les d'Indonèsia, tossuda amb les pedres...13 de febrer 2008
La recta final
Una pujada pedregosa, fan mal els turmells, sobretot el dret, el que em recorda els traumes infantil, collons! Ja, ja ho sé, els camins mai s'acaben, però vull fer el cim per veure les vistes. Tenir la prespectiva, per planejar futures ascensions. Com cansa això de la tesi, sobretot la recta final, quin conyasso, i jo que podria estar en una platja paradisíaca com les d'Indonèsia, tossuda amb les pedres...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja ve bé ser tossut, s'aconsegueixen més coses. I después quan siguis en una d'aquestes platjes i pensis en aquesta ascenció encara la gaudiràs més.
Petó.
Publica un comentari a l'entrada