Aprendre a parar...pues ho porto fatal! Quin embolic, aquesta setmana, quin estrés. Ara va i resulta que els objectius que jo mateixa m'he posat m'estan fent veure els límits que tinc...normal, però es que...jo creia...jo pensava...que podia amb tot. I no! Triar és el que queda...decidir què és prioritari ara... És la tesi, està clar. Si m'hagués despertat abans...però no és temps de compadir-se. Sort que avuí ha sortit el sol.21 de febrer 2008
dia de calidoscopis
Aprendre a parar...pues ho porto fatal! Quin embolic, aquesta setmana, quin estrés. Ara va i resulta que els objectius que jo mateixa m'he posat m'estan fent veure els límits que tinc...normal, però es que...jo creia...jo pensava...que podia amb tot. I no! Triar és el que queda...decidir què és prioritari ara... És la tesi, està clar. Si m'hagués despertat abans...però no és temps de compadir-se. Sort que avuí ha sortit el sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
O sea que el tema es la tesis, y luego , te la agarras con el zen!
que fácil!
buscar culpables, buena solución!
filosofar en negativo de lo que hasta ahora te llenaba, otra buena!
y los que quedamos...?
a la mierda, no?
hay algunos que damos casi casi nuestra vida por esto que tu barres de un plumazo!
y resulta que el tema es la tesis!
joder , Sara!
Solo con tomarte el tiempo de poner cada cosa en su lugar y no creerte la mujer maravilla hubiera sido más sano para todos.
Y ahora resulta que el tema era la tesis y la infantilidad de Sara de pensar que podía con todo....pero se traduce en teorías filosóficas sobre el sentido del zen.
Qué película!
Ya ves, sigo un poco enfadada por tu película. Lo siento, soy humana y también siento.
GAby, la anónima, morgana o como me quieras llamar.
Joder, Sara!
Publica un comentari a l'entrada