Adéu, amic. No entenc per què ha passat. Aquesta història surrealista supera el que jo estic disposada a viure. Accepto el dolor de no entendre. Deixaré passar aquesta història, podré vèncer l'ego que ara em fa mal, però perdre un amic d'aquesta manera, no m'ho mereixo. Quina setmana de merda, joder!22 de febrer 2008
Adéu Amic
Adéu, amic. No entenc per què ha passat. Aquesta història surrealista supera el que jo estic disposada a viure. Accepto el dolor de no entendre. Deixaré passar aquesta història, podré vèncer l'ego que ara em fa mal, però perdre un amic d'aquesta manera, no m'ho mereixo. Quina setmana de merda, joder!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
amuuuuuuuunt! que tu vales mucho, nenaa...
No val al pena fer-se mala sang per algo que de ben segur té sol.lució. Realment hi han poques coses (quasibé cap) per les quals mereixi la pena emprenyar-se ni capficar-se: valorant-les serenament quan ja han quedat enrere (i no en el moment que estan succeint) te n'adones que no val la pena bloquejarse ni et bloqueigin, la manera (la meva manera) és enriure's una mica i intentar mirar-s'ho des de certa distància.
Apa, un petó i siguem feliços, que són 4 dies.
saps el que jo se ben cert Sara?
que aqui i ara estem cuinant juntes, i que no estem soles, i que compartim... i que demà 38 persones menjaran rico rico.
Que be no Sara? estem més enllà, sempre més enllà.
Vine a seure guapa,
T´estimo.
M.
El menjar molt bó. La gent satisfeta felicitant l'equip de cuina, i sentint que eres tu que rebies aquests missatges. Per a mi tu eres allà, en aquell moment. Fins i tot el teu amic va tenir bones paraules a tots, sobre el fenòmen que t'ha allunyat, i suposo que pocs vam interpretar el que realment volia dir. A la seva manera, ens deia que sentia el que havia passat, que sentia que no fòssis allà.
Amiga, fes el que tu creus que has de fer en cada moment, i si els amics et diuen el que pensen és perque t'estimen.
Aquí estem pel que convingui.
Una abraçada, d'un altre amic.
Tu decides al fin y al cabo perderlo y tu misma te lamentas???
Entonces, qué te impide reconciliarte???
Si no lo quieres perder, pues, no lo pierdas.
O no decides sobre tu vida...algo...
Acabo de leer un artículo que dice "madurar es dejar de creerse víctima de las circunstancias".
Publica un comentari a l'entrada