Plataneras, ja fa temps que no entrenem plegades, us trobo a faltar. Entrenar sola no és tan divertit. I aquests dies de fred la barra és com una filera de vidres trencats, tinc les mals molt adolorides...però no hi ha ningú amb qui plorar-les...Igualment el trapeci segueix aquella gran motivació particular.
08 de gener 2009
Where are my bananas?
Plataneras, ja fa temps que no entrenem plegades, us trobo a faltar. Entrenar sola no és tan divertit. I aquests dies de fred la barra és com una filera de vidres trencats, tinc les mals molt adolorides...però no hi ha ningú amb qui plorar-les...Igualment el trapeci segueix aquella gran motivació particular.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada