Entre l'huracà Gustav i l'Ike vam poder escapar uns dies de l'Habana, a la selva, davant d'un pacífic càlid, de la mà dels quatre genets: un activista d'esquerres portuguès, un salvavides ben prieto de la Habana Vieja, un filòsof expert en Nietzsche de Vedado i un pintor ros d'ulls blaus de Centro Habana. Sempre ens quedarà Canasi, Raquel, amb la seva mar d'estels, una via làctea tan present com la llum d'un Venus que no és Plutó. Macarrons cuinats amb aigua de mar, rom casolà i habanos de postres. Val a dir que transportar-se a Cuba és costós temporalment però sempre acabes per guanyar temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada