06 de maig 2008

La Jana

Quina sorpresa Jana. Sabia que en qualsevol moment podia arribar però em va agafar desprevinguda. Estic feliç, de que t'hagi arribat el moment, d'alguna manera ens arriba també a nosaltres. De viure més o menys apropet teu com el cigronet creix. De compartir amb tu què el que deu ser pensar en algú altre que sortirà de la teva panxeta, i que el veurem créixer, fer-se. Tot plegat és màgic, com tu, fadeta Jana. Un petonet a la panxa.