skip to main |
skip to sidebar
Avuí al matí he disfrutat com una enana, pujant i baixant muntanyes rodejada de centenars de papallones al park de Yangmingshan, 20 km al nor de Taipei. Imagineu que Collserola realment fós inaccesible, que no hi haguessin construit i el doble d’alta i verda…s’assemblarien. Ha costat un pèl pujar. Era un volcà fòssil que encara manté part de verticalitat al cim…però ni que sigui amb deu mil bastons i la ràdio penjada del coll, els jubilats taiwanesos pujen com formiguetes. I gràcies a un capellà catòlic taiwanès (ein???) i una beata que només paralava xino i francès he menjat un tall de “quiche” millor que cap altre que he provat (em perdonaràs Janeta, però era deliciosa). Tornant cap a Taipei m’adono que la pota atacada pel gos es queixa, Aixa que canvio els plans per passejar tranquilament pel centre i comprar tè (David, no he trobat llavors o no m’he fet entendre…la qüestió és que no ha estat possible). I en un carreronet m’he decidit a veure com pot ser un “tot a cent” xino a la Xina (encara que Taiwán sigui algo especial). I bueno, crec que els gran bazars que s’expandeixen per Europa son exactament iguals que els de Taiwán. Després no m’he volgut escapar del merxandaising asiàtic. Que divertit, la òstia, hi ha consultes de metges xinesos com un tenderete més de mercat. I apa, al costat de la paradeta de sostenidors tens a una iaia amb ventoses a l’esquena i un avi fent-se un massatge als peus al costat de la paradeta de trastos religiosos. Contrastos. I he anat a caure al primer restaurant del primer dia, el meu preferit, delicies xineses per 60 dollars taiwanesos, vamos, 1.2 eurus. Després de 12 hores dempeus he près l’humil decisió de parar (pobreta cama, feta nyap) i anar a la caravana on estic allotjada, ara de gratis, per la mossegada, on les formigues cada cop són més (ja no les puc treure de l’ordinador, estan per tot arreu). En fi, soportable, i com estic de vacances, tot està bé.
Avuí al matí he disfrutat com una enana, pujant i baixant muntanyes rodejada de centenars de papallones al park de Yangmingshan, 20 km al nor de Taipei. Imagineu que Collserola realment fós inaccesible, que no hi haguessin construit i el doble d’alta i verda…s’assemblarien. Ha costat un pèl pujar. Era un volcà fòssil que encara manté part de verticalitat al cim…però ni que sigui amb deu mil bastons i la ràdio penjada del coll, els jubilats taiwanesos pujen com formiguetes. I gràcies a un capellà catòlic taiwanès (ein???) i una beata que només paralava xino i francès he menjat un tall de “quiche” millor que cap altre que he provat (em perdonaràs Janeta, però era deliciosa). Tornant cap a Taipei m’adono que la pota atacada pel gos es queixa, Aixa que canvio els plans per passejar tranquilament pel centre i comprar tè (David, no he trobat llavors o no m’he fet entendre…la qüestió és que no ha estat possible). I en un carreronet m’he decidit a veure com pot ser un “tot a cent” xino a la Xina (encara que Taiwán sigui algo especial). I bueno, crec que els gran bazars que s’expandeixen per Europa son exactament iguals que els de Taiwán. Després no m’he volgut escapar del merxandaising asiàtic. Que divertit, la òstia, hi ha consultes de metges xinesos com un tenderete més de mercat. I apa, al costat de la paradeta de sostenidors tens a una iaia amb ventoses a l’esquena i un avi fent-se un massatge als peus al costat de la paradeta de trastos religiosos. Contrastos. I he anat a caure al primer restaurant del primer dia, el meu preferit, delicies xineses per 60 dollars taiwanesos, vamos, 1.2 eurus. Després de 12 hores dempeus he près l’humil decisió de parar (pobreta cama, feta nyap) i anar a la caravana on estic allotjada, ara de gratis, per la mossegada, on les formigues cada cop són més (ja no les puc treure de l’ordinador, estan per tot arreu). En fi, soportable, i com estic de vacances, tot està bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada