Marisc enlloc de jazz

Ahir teníem previst un concert, de jazz, al Vauban de Brest. Jo feia tard, vaig arribar 10 minuts tard, però ell encara no hi era. Mentre esperava, un parell de penjats, gent de carrer d'aquesta improvitzada, em va donar conversa. Les 20:00. Demanem un plat de marisc a compartir entre els dos en un restaurant d'allò més elegant. A dos quarts de nou encara no havien portat el plat i a tres quarts havíem quedat amb la fille au couteau pel concert. Les 20:40. Després d'haver-nos posat al dia amb les històries de feina em deixa anar, com si res, que soc la noia amb qui més ha connectat de la seva vida. Zas!, Toma ya! Així de directe i simple, com la realitat. Tot seguit, vaig confessar que la soirée en Turquie de jeudi va ser la nit més romàntica de la meva vida. I vam anar a buscar la fille au couteau, que feia estona que esperava a davant de la porta del Vauban que, per sort, estava a 10 segons del restaurant. Així, els tres mosqueters, vam passar fins a dos quarts de dotze de la nit xerrant al ritme de les pexines buides i les pinces per obrir el cranc. I sí, així de fàcil, ha entrat l'amor en aquesta història, deixant un concert de jazz pel marisc.